« La muerte de Dani Jarque y las nuevas religiones | Inicio | Los periódicos, Ruiz Jiménez, la paja en el ojo de Wikipedia y la viga en el titular propio »

14/08/09

TrackBack

URL del Trackback para esta entrada:
http://www.typepad.com/services/trackback/6a00d8341c9aeb53ef0120a4f3c3e4970b

Más abajo hay una lista de los enlaces de los blogs que hacen referencia a Contra el bicing:

» Contra el bicing de meneame.net
Lúcida crítica desde la izquierda al servicio de bicicletas de barcelona. [Leer más]

Comentarios

esparver

Sincerament, penso que feu trampa amb el vostre plantejament.

Estic d'acord que s'ha fet des de el populisme i malament, però no podeu dir que no es transport públic perquè algú no te la condició física per anar-hi, aplicant la mateixa idea no ho seria el metro perquè no hi pot anar algú amb claustrofòbia o l'autobús perquè no hi puc anar jo perquè em marejo.

Per altra banda, que un servei el gestioni una empresa privada no el deixa fora del control democràtic. O que no tinguem metro de nit és perquè els sindicats estan fora del control democràtic? Ben mirat potser sí.

I, més enllà que s'hagin fet bé o malament les coses (s'han fet malament, la inèrcia d'un govern que no ha canviat en tants anys té les servituds que té) el tema del bicing ha tingut més coses positives que negatives.

Gabriel Jaraba

Una cosa és estar disconfor-me, una altra equivocar-se si és el cas i tota una altra fer trampa. Compte amb aquesta mena d'afirmacions taxatives. La claustrofòbia o el mareig responen a una mena de limitació personal que poc té a veure amb altres limitacions diguem-ne socials, com les barreres arquitectòniques, d'edat o ergonòmiques. D'entrada, la vocació del transport públic és socialment inclusiva, mentre que el bicing exclou, d'arrencada, tots els usuaris que no puguin pedalar per la seva pròpia situació ergonòmico-biològica. El transport públic és vocacionalment inclusiu, mentre que el bícing és exclusiu per determinació ergonòmica.

No pretenia fer cap balanç de les coses positives i negatives que ha tingut el bícing, com és palés en el text, sinó contraposar-lo amb el transport públic per tal de fer atenció a la falàcia de servei públic que la seva promoció amaga en aquest sentit.

Pel que fa al control democràtic, insisteixo en el precedent del sector del taxi, prou eloqüent per no haver de retorçar l'argument amb l'horari nocturn del metro i els sindicats.

esparver

No entenc el darrer paràgraf de la vostra resposta i m'inquieten alguns dubtes.

Segons vos, el taxi és un transport públic?
Deixa de ser-ho en estar gestionat per persones privades?
El taxi ha de cobrir que el metro no funcioni de nit?
Què el metro no funcioni de nit no és una reivindicació necessària?

I, una altra cosa, si un és coix és una limitació tan personal com la claustrofòbia ... Jo no puc entendre que un ens abstracte tingui vocacions que li atorguin virtuts o defectes. Em val per la vostra observació sobre la incusivitat dels transports col·lectius tan com per les suposades virtuts ecològiques de la propaganda ecopija del bicing.

I finalment, per aclarir una mica la meva observació de la trampa, no estic disconforme en general amb el missatge del vostre article (en general sintonitzo bastant amb les vostres apreciacions) però la argumentació en aquest cas em sembla coixa i fosca.

No pretenc ser taxatiu, malgrat que em sento intrigat de veure que just després de recomanar-me prudència a l'hora de fer afirmacions taxatives afirmeu taxativament la categoria social o personal de les limitacions per l'ús dels transports -d'inspiració, propietat, concessió- públics.

Gabriel Jaraba

Amic esparver, la seva capacitat d'argumentació és tan extraordinària que supera els límits d'un modest post en un més que modest blog. Jo no pretenia fer una tesi doctoral sinó indicar la manera com el populisme de baixa intensitat fa jocs de miralls per fer distreure l'atenció cap al lloc on no toca. Per descomptat, amb qualsevol argumentació es pot fer origami a cor que vols. Jo no entrava, per exemple, en si el taxi és o no un transport públic sinó en la incapacitat de l'autoritat pública en gestionar les pressions dels interessos privats que hi són inherents. La meva argumentació pot ser coixa i fosca però vostè en lloc d'aclarir-la retorça arguments que no venen a tomb.

En tot cas sembla que estem d'acord en el fonamental, segons diu. Per cert, "afirmacions taxatives" era un eufemisme. Una salutació cordial, Esparver, sempre serà ben rebut aquí.

Verifica el comentario

Vista previa del comentario

Esto sólo es una vista previa. El comentario aún no se ha publicado.

Ocupado...
El comentario no se ha podido publicar. Tipo de error:
Se ha publicado el comentario. Publicar otro comentario

Las letras y números que has introducido no coinciden con los de la imagen. Por favor, inténtalo de nuevo.

Como paso final antes de publicar el comentario, introduce las letras y números que se ven en la imagen de abajo. Esto es necesario para impedir comentarios de programas automáticos.

¿No puedes leer bien esta imagen? Ver una alternativa.

Ocupado...

Publicar un comentario

julio 2010

lun. mar. mié. jue. vie. sáb. dom.
      1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31